Els crits d'auxili ressonaven com un martell al cap i les estampes de gent arrossegada per l'aigua torrencial s'havien quedat gravades a la retina. Dormir era una quimera, una pràctica impossible quan desconeixies l'estat dels éssers estimats, quan hi havia la convicció que l'adveniment de la llum mostraria la dimensió de l'horror causat per aquella riuada del 29 d'octubre del 2024. Una data funesta, ja registrada dintre del llibre dels horrors de la història recent valenciana.
A la pedania de la Torre, ubicada a l'altre costat del nou llit del Túria, el xoc per la barrancada va transformar-se en malestar quan van observar que el desplegament dels cossos d'emergències, els agents de seguretat i dels recursos del consistori era limitat. Que la corporació municipal no va desenfundar la seua potència de foc fins ben passat els dies. És un dels retrets dels veïns contra la gestió desenvolupada per l'Ajuntament de València, governat pel tàndem PP-Vox i que encapçala la conservadora María José Català.
Els bombers de València, a través del Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers, han denunciat, no debades, l'actuació de la cúpula dels treballadors contra el foc i les inundacions. Això sí, exculpen de responsabilitat als dirigents polítics i apunten contra la comandància dels bombers de València. Fins i tot, «reconeixen l'esforç» de la regidoria que lidera el popular Juan Carlos Caballero, una de les figures rellevants del gabinet local de Català.
«No aconseguim comprendre el suport incondicional que manté», expressen, tanmateix, en referència a l'equip de govern municipal, «cap a aquesta direcció malgrat les nombroses crítiques rebudes per part dels qui estan en primera línia, arriscant les seues vides pels altres». «Aquest suport resulta desconcertant i genera una sensació de desprotecció en el col·lectiu, que veu com les seues reivindicacions i preocupacions no s'estan atenent de manera adequada», afirmen contra el posicionament que ha adoptat l'executiu municipal de la baronessa popular.
La incomprensió del sindicat, majoritari a la plantilla de Bombers València, s'estén a les paraules pronunciades per la comandància del cos municipal, que va admetre una actuació «conservadora» durant l'emergència. Aquelles afirmacions van provocar que la petició de dimissió dels capitostos del servei —avalada per un quart de la plantilla— es reforçara. «De debò es pot justificar ser conservador en la catàstrofe més gran de l'últim segle? Aquesta afirmació resulta inacceptable i incomprensible per als qui vam estar sobre el terreny, veient la magnitud de la tragèdia i les necessitats urgents que demandava l'emergència», censuren.
«És com si arribàrem a la final de la Lliga de Campions i deixàrem a Messi en la banqueta. Algú entendria això? Perquè, precisament, això és el que no entenem els bombers: com, sabent que hi havia més de 100 bombers preparats i disponibles, van ser capaços de deixar-los inoperatius, en la banqueta, mentre l'emergència continuava desbordant els recursos disponibles en el terreny», critiquen. «Aquesta decisió no sols va mostrar una falta de visió, sinó que a més evidencia una desconnexió total amb la realitat operativa», agreguen.
En una catàstrofe de la magnitud d'aquesta dana, que ha devastat els pobles meridionals de València i bona part de l'Horta Sud, «no hi ha marge per a ser conservador», ressalta Faustino Yanguas, delegat del Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers al cos municipal de bombers. «En una situació com aquesta, cal eixir amb tot, mobilitzar cada recurs humà i material disponible, i actuar amb determinació per a salvar vides i minimitzar danys. No fer-ho, com va quedar demostrat, va tindre conseqüències directes en el temps de resposta i en l'eficàcia de les intervencions, amb zones que van quedar sense atendre durant dies», assenyala.
Els integrants d'aquesta organització sindical han desvelat una intervenció tardana de les unitats especialitzades. «El mateix matí del 29 d'octubre, al voltant de les 11:30, un integrant del Grup de Rescat Aquàtic (GRA) es va posar en contacte amb la direcció de bombers per a advertir, en previsió de les pluges i considerant com estava evolucionant la dana, la conveniència de mobilitzar al grup especial, per si fora necessari intervindre durant el dia. La resposta que va rebre va ser que, malgrat trobar-nos en alerta roja, no era necessari mobilitzar-los», expliquen.
«Aquest integrant va tornar a insistir pocs minuts després, destacant la urgència de tindre al grup preparat davant el qual clarament es perfilava com una emergència crítica, però novament va rebre la mateixa negativa. Persistint en el seu esforç, va contactar novament amb la direcció a les 19:15, moment en què se li va comunicar que l'activació depenia d'una ordre de CECOPI», arredoneixen. La conversa, segons narren, «va tindre lloc només una hora abans que arribara l'alerta oficial de la Generalitat Valenciana». «Si bé entenem que la direcció va estar treballant durant tot el dia, resulta incomprensible que no es prevera la necessitat d'activar al GRA», es queixen.
El GRA, especialistes en un escenari de riuada, no es van mobilitzar oficialment fins cinc dies després de l'inici de l'emergència, «limitant la seua intervenció exclusivament al terme municipal de València». «Una vegada mobilitzats, els integrants del GRA van treballar sense descans a partir del quint dia, duent a terme cerques de persones desaparegudes en zones inundades i de difícil accés. El seu esforç i dedicació durant aquelles intervencions van ser exemplars, però no podem ignorar que aquesta actuació va arribar massa tard, quan moltes de les oportunitats per a realitzar rescats efectius ja s'havien perdut a causa de la falta de previsió inicial», lamenta Yanguas.
«Van estar els bussejadors de Bombers València treballant en el rescat de persones durant les primeres hores a la Torre? La resposta és que sí, però els pocs components del GRA que van estar aquelles hores en la zona es van presentar al parc central de manera voluntària, sense que se'ls haguera mobilitzat, fins i tot amb la reprimenda verbal d'algun comandament que se'ls va queixar per anar a ajudar», puntualitzen des d'aquesta central de treballadors. «La primera barca que accedeix a la Torre i comença a realitzar rescats de persones estava encapçalada per dos bombers bussejadors que es van presentar allí per iniciativa pròpia», complementen.
L'esquema pràcticament va calcar-se a la Unitat Canina de Rescat, amb experiència en el terratrèmol de Turquia i en les inundacions de Líbia. «No van actuar fins tres dies després, malgrat estar disponibles amb els seus gossos des del mateix matí del dia 30 i haver-hi almenys un desaparegut confirmat a la Torre el dia 31», apunten.
«La Unitat Canina de Rescat va ser activada al cap de tres dies, en serveis molt puntuals on es van descartar xicotetes zones, més per pressió després de la queixa de part dels seus integrants i després de la publicació en premsa que molts dels seus integrants estaven com a voluntaris ajudant a netejar cases i moure vehicles, amb els seus gossos de localització a les seues cases», recorden. I disparen: «Si aquesta unitat s'haguera mobilitzat en el temps adequat, s'hauria pogut fer un treball de cerca en les primeres hores, descartant zones al voltant de la Torre».
En cas d'una resposta ràpida d'aquestes unitats de rescat especialitzades, d'acord amb l'argumentació del Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers, «s'hauria pogut confirmar la localització de persones que, malgrat haver sigut arrossegades per les aigües, podrien haver sigut expulsades cap a una zona pròxima i quedar inconscients, com es va poder comprovar l'endemà en altres àrees afectades per la catàstrofe». «En aquesta mena de situacions, les primeres hores són crucials, especialment quan es tracta de persones potencialment supervivents», subratllen per consolidar la seua càrrega contra la comandància de Bombers València.
«La demora de 72 hores en la mobilització de la unitat, durant les quals les seues guies van estar ajudant en labors externes o van romandre al parc sense anar a la zona afectada, va resultar determinant. Si algun dels desapareguts haguera sobreviscut a la riuada, aquestes primeres hores haurien sigut essencials per a la seua localització i rescat», insisteixen. I rematen destapant que durant la segona fase, consistent en trobar persones ja sense vida, va rebutjar-se l'oferiment d'una unitat alemanya. Quan van passar deu dies, va ser requerida pel Consorci Provincial de Bombers.
L'altre gran retret per exigir la renúncia de l'actual comandància dels bombers de l'Ajuntament de València és el desplegament esquifit que va efectuar-se. O, si més no, així ho sostenen des d'aquest sindicat: «S'afirma que es van mobilitzar en les primeres hores de l'emergència a 63 bombers fora de servei a través de mitjans oficials, però la realitat és que la majoria d'aquest personal es va presentar per iniciativa pròpia i no perquè se li mobilitzara per part del servei».
«En els primers dies no es van mobilitzar els recursos humans i tècnics dels quals es disposava, deixant a casa a desenes de bombers que estaven preparats per a actuar i desconcertats davant la falta d'iniciativa de la direcció», accentua Yanguas, encarregat de traslladar l'estupor que va generar al cos «veure bombers de Granada, Màlaga, Madrid i altres poblacions de tota Espanya treballar de manera incessant en les zones afectades mentre Bombers València no arrancava ni posava a la disposició de la ciutadania tots els seus recursos».
L'organització sindical manifesta que «durant tota l'emergència van treballar amb material que no era específic per a aquesta mena d'intervencions» i retrau «la manca d'eines essencials com ara bombes de buidatge i motoserres». «Resulta paradoxal que el mateix personal de Bombers de València haguera de recórrer a l'associació ONG Bombers Pel Món per a sol·licitar material donat per empreses privades, incloent-hi les motoserres i bombes de buidatge que no estaven disponibles en la nostra dotació», arredoneixen. És el malestar que ha provocat la rebel·lió d'una part del cos municipal de bombers de València contra la gestió de la dana.
Recibe las últimas noticias en tu correo una vez al mes.